dissabte, 18 d’octubre de 2008

Havia de començar per ell...





Jo amb això dels Beatles, m'hi vaig enganxar relativament tard. I dic tard, per dos motius, per què ells ja s'havien separat, i jo ja estava una mica "granadet" com si diguéssim. Corria l'any 1977 (per tant ja feia gairebé 10 anys que els Beatles estàven separats), quan un company de Clase, un tal Manuel Fernández Martínez (li deiem FM pels cognoms), em va parlar dels Beatles. Jo li vaig dir que si era una nova marca de sabó. Veient que la conversa no anava pel bon camí, l'endemà em va deixar (crec recordar), el disc - abans això dels cd's encara no existia -, "20 Éxitos de Oro" dels Beatles. Al arribar a casa i començar a sentir-lo, em vaig adonar que les coneixia totes, i que per tant, per a mi, aquell grup no m'era desconegut el que passa, es que no relacionava les cançons amb ells. Això també passa, quan escoltes òpera. La meva dona, la Roser, que és la meva mestre particular, sempre ho diu: sabem més opera de la que ens pensem... i cony!, és veritat!. Té més raó que una santa. Doncs com deia; que aquells paios em van agradar molt, i aquell mateix any per reis, ja vaig demanar un parell de discs. El 20 Éxitos de Oro i el "Forever" (per sempre). Després i amb els anys, vaig anar fent tota la seva discografia. Primer en vinil, i després en cd. De tota manera, a mi qui em fascinava era el John. Nen de barri obrer, una infantesa gairebé sense els pares (el va criar la seva tieta), una persona rebel, amb un caràcer fort, (no m'extranya, pobre paio amb l'infantesa que va tenir), en definitiva, s'estava couent un líder musical... i alguna cosa més. Tot el que passava per les meves mans que parlés sobre el John Lennon, ho devorava. Volia saber moltes coses d'aquest paio. Em tenia, i em té, el cor robat. Quan m'havia de comprar un disc, alternava l'adquisició, un dels Beatles, un del John Lennon. Mica en mica, vas aconseguint material; que si ara una xapa, que si ara un poster, una samarreta, un llibre... Tot el meu voltant estava relacionat amb aquest gran geni de la música. Em vaig empollar la seva biografia, sabia tota la seva vida. Col·legis on havia anat, els inicis de The Quarrymen, la seva amistat amb George Harrison, en fi, de tot. Però va arribar el fatídic dia. El 8 de desembre de 1980; aquell pirat del Mark David Chapman el va assessinar a la porta del seu apartament a Nova York. Encara avui quan estic escrivint aquest comentari, se m'escapa alguna llàgrima. Ho vaig passar fatal!. Havien matat al John Lennon!!!, al MEU John Lennon!!!. Serà cabró!!!. Recordo que vaig comprar tots els diaries i les revistes de l'epoca. No m'ho podia creure!!!. Jo estava en plena efervescència "Lennonera", i va, aquell capullo i li fot dos trets!, au!... s'ha acabat. Recordo que vaig estar uns dies "tocat". Potser m'ho vaig agafar amb massa falera, però reconec que em va tocar, i molt. Després amb els anys, vas llegint altres coses, altres llibres, altres biografies, també algun reportatge per algun canal televisiu, i és quan me n'adono de que no només m'agradava el cantant, que va que va... paral·lel al cantant hi ha l'activista, el líder. I sense cap mena de dubte John Lennon era - i és - un líder. Volia començar aquest bloc parlant d'ell i de tot el que ha suposat i suposa, per a mi. Tot i que malauradament no l'he pogut conèixer, me'l sento molt meu i molt sovint penso en ell. Qué diria de tots els merders que hi ha actualment al món?; i dels especuladors?; i de la guerra de l'Irak?;... alguna s'inventaria, de ben segur. I, es que ell sempre portava alguna de cap. I, com qui us escriu, no es callava ni una.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Ets molt gran

Oscar Ramírez ha dit...

Hola Chon!
M'encanta la foto perquè sóc un dels padrins dels arlequins i em tornen boig!
Bon blog, si senyor!

Salvador Guinart ha dit...

Anònim, moltes gràcies... ;-)

Salvador Guinart ha dit...

Bon dia Òscar, i gràcies per passar. Ja veus, encara estic donant alguns retocs al bloc. Potser canvio el disseny... no se, ja veurem. Per a mi els blocs són com una evolució, es van fent dia a dia.
No res company, que moltes gràcies per entrar i per ESTRENAR el meu bloc. Em fa especial gràcia que hagis estat tu.

Petonets guapo! (ep!, sense mariconades, eh?) ;-)

Mi querida despensa ha dit...

Hola Óscar, es agradable ver que a una la siguen ... aunque más, cuando no lo hacen de cerca sino virtualmente. Comparto contigo lo de que el blog es una constante evolución siempre encuentras algo interesante que modificar, ves en otros blogs aplicaciones atractivas .. Luego viene el tiempo que le dedicas ... Gracias por tu visita!.

Salvador Guinart ha dit...

Hola mi querida despensa. Gràcies per passar i pel teu comentari. Aquí tens casa teva.
Només un aclariment; l'Òscar és un bon amic meu, jo em dic Salvador... jejeje, no passa res.
;-)

Salutacions, i ens anem llegint, que tens un bloc molt interessant.

mossèn ha dit...

sempre m'he preguntat com seria una samarreta del 1969 ... salut

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Ja m'ho pensava, el teu aspecte de la foto et delata.

Salut.

Herois ha dit...

Sóc el visitant 100! On he de recollir la pota de pernil?

Salvador Guinart ha dit...

Mossèn, si vols, la podem dissenyar. Els dos tenim prou "imaginació guarrindonga" com per fer-ho.
Petonets tiu bo!

Salvador Guinart ha dit...

Hola Blas Jesús!, moltes gràcies per passar i dir la teva.

Salutacions!

Salvador Guinart ha dit...

Bon dia Herois...
es que no tinc pressupost!. Però estic content de que el número 100 hagis estat tu!.

Salut! ;-)

Tondo Rotondo ha dit...

Bon post! Des de jovenet la cançó Imagine va atrapar-me...

Sal Ober ha dit...

por favor si puedes pone un tradutor en tu espacio para que lo entienda.

gracias

saludos

http://coresemtonsdecinza.blogspot.com/